L'ESCRIPTURA

Els infants comencen aprendre a llegir i a escriure des de ben petits, de fet no els hem de subestimar, com més petits són els infants, més ganes tenen de descobrir el món i aprendre. A més a més, els nens són com esponges a l'hora d'aprendre, però no per aquest motiu els hem d'atabalar i voler que aprenguin un munt de coses noves de cop, perquè, de fet, l'aprenentatge és contínuo al llarg de la vida i els infants començen a aprendre a llegir i escriure a partir del moment en que interactua amb un adult.

Saber escriure és un món molt complex, però aprendre a escriure encara ho és més. Per ensenyar a escriure s'han de tenir en compte moltes coses, però de totes, la més important és que als inicis de l'escriptura els alumnes els deixem escriure en ortografia natural, no els hi podem dir que està malament ja que escriuen tal i com ells creuen que sona la paraula. Evidentment, sí que se'ls ha de corregir i se'ls ha d'ajudar a que arribin a escriure correctament, però això no es fa dient-li "Això està malament, no és així, és d'aquesta manera" o bé, tampoc és correcte, corregir-ho nosaltres a sobre de les seves paraules o text, amb un color diferent, i no explicar-els-hi. Tornar un text corregit sense explicar les faltes no té cap mena de sentit. Per poder aprendre cal fer un reforç positiu d'allò que fan bé i cal que entenguin què han fet malament per tal de millorar partint d'aquesta base.

Durant l'aprenentatge de l'escriptura passem per 5 fases diferents en un moment diferent. Tot depen de la maduresa de cada alumne, de la socialització de casa, entre d'altres aspectes també importants que fan que cada alumne tingui un ritme d'aprenentatge diferent. És més, mai en una classe ens trobarem que tots els alumnes porten el mateix ritme d'aprenentatge. Cada alumne és diferent i és mou per un món diferent, tot això influeix molt en el seu aprenentatge.

ALFABETITZACIÓ

Vivim en un món on l'alfabetització és molt important ja que estem constantment llegint, escrivint o parlant. Quan anem pel carrer llegim rètols, pancartes, anuncis,..., quan mirem el mòbil també llegim o escrivim missatges, quan anem a comprar, quan mirem l'ordinador, quan conduïm, i en moltes altres situacions de la nostra vida quotidiana necessitem saber comunicar-nos.

Degut això, una de les principals funcions que té l'escola és formar i preparar persones perquè actuïn de manera competent en la societat on vivim. L'escola ha de donar i facilitar les eines perquè els alumnes siguin capaços d'aprendre a viure en una societat canviant, és a dir, la nostra societat. Una societat on constantment rebem i donem missatges, ja siguin orals o per escrit, per això és tant important treballar amb els nostres alumnes la lectura, l'escriptura i l'expressió oral.

Hi ha moltes maneres de treballar aquests tres aspectes. La típica manera i més tradicional per treballar-ho, la qual s'ha dut a terme durant molts anys, es basa en la repetició avorrida i sense sentit de les grafies fins el dia que ens comencen a sortir igual que la grafia de l'exemple, exposicions de temes diversos i a vegades incoherents amb el temari que s'està donant i també, la típica lectura d'una història que amb sort és divertida, però de la qual n'acabem fent una fitxa tècnica, avorrida i sistemàtica.

Actualment, com que la societat ha canviat i les necessitats de les persones també, la manera de treballar la lectura, l'escriptura i l'expressió oral, per sort, en bastants casos ha canviat o està canviant. En comptes de aprendre a escriure a partir d'un text sense sentit, aprenen a escriure partint dels seus noms, normalment el nom propi de l'alumne i després els noms dels companys de la classe i/o els familiars. Més tard passen escriure frases significatives per ells, com per exemple escriure el temps que fa avui o bé, escriure quantes persones han vingut a classe, quantes es quedaran a dinar i quantes estan malaltes, etc.

Cada professor ha de buscar noves estratègies i diferents maneres per poder arribar al màxim d'alumnes possibles, sense fer que avorreixin la matèria ni ho trobin inútil. Els professors hem de procurar que els nostres alumnes siguin alfabetitzats i no pas "illetrats", és a dir, els professors han d'ajudar-los a trobar el plaer d'escriure,  i el plaer de llegir.

No té sentit obligar als nens a llegir una bona pila de llibres perquè practiquin la lectura i la comprensió lectora perquè després, acaben sortin alumnes illetarts tal i com diu Ferreiro en el seu article. Un bon professor el que ha de buscar és que els nens mostrin interès per la lectura, que trobin llibres que els agradin i apassionin, que tinguin ganes que no s'acabi el llibre, que es quedin amb ganes de continuar llegint un cop l'han acabat. Per això no tots els alumnes han de llegir el mateix llibre, ja que cada alumne és diferent i té gustos diferents.