Currículum i Llengües

El currículum, amb les seves virtuts i els seus defectes, ajuda i guia els mestres perquè aquests, es facin una idea de com impartir les llengües.

Primer de tot, ens diu que les llengües s'aprenen en l'ús social i que són les necessitats pragmàtiques de la comunicació les que orienten i afavoreixen l'assentament del codi en els alumnes. Per tant, ens està dient que per aprendre una llengua cal crear una interacció social entre els alumnes que els obligui utilitzar-la. De manera que ja no serveix ensenyar només les normes i saber-les aplicar, tot i que també s'ha de fer, sinó que a més a més, cal crear contextos d'aprenentatge on els alumnes hagin d'utilitzar i reflexionar sobre les estratègies lingüístiques i comunicatives per resoldre un problema plantejat prèviament.

En segon lloc, cal tenir en compte la llengua de l'alumnat, en especial de l'alumnat immigrant. Per exemple, si fomentem espais on qualsevol alumne ha de parlar en català, en cas que aquest no en sàpiga haurà de buscar estratègies lingüístiques i de comunicació per entendre i poder comunicar-se amb la resta d’alumnat. Així doncs, el fet d'haver d'espavilar-se tot sol ajuda, realment, a l’alumne a aprendre una llengua ja que ha de fer esforços per aconseguir alguna cosa que vol i li interessa, ho necessita. És per això, que moltes vegades sentim que ens recomanen marxar a un país estranger per consolidar i aprendre una llengua.

A continuació, també ens parla dels recursos TIC. Aquests haurien de permetre als alumnes organitzar, aplicar i presentar la informació, també es poden utilitzar per ensenyar i aprendre a llegir i escriure, tant de forma individual com col·lectiva i, fins i tot, les TIC podrien ser útils per aprendre a comunicar i publicar informació essencial per un públic determinat. Per fer tot això, cal dominar mínimament el tema ja que si no es sap fer un bon ús de les TIC o els alumnes ho dominen més que el professorat, pot ser un complet caos i una pèrdua de temps.

Finalment, ens parla de l'avaluació com a eina d'aprenantatge, no com a eina sancionadora. L'avaluació hauria de ser útil per aprendre i millorar dels errors, però no hauría de desmotivar l'alumnat a estudiar, no hauría de servir per valorar aquells que són intel·ligents i desvalorar la resta, etc. L'avaluació és una eina que tenim els professors que pot ser molt útil i profitosa pels alumnes sempre i quan la sàpiguem utilitzar bé. Amb això vull dir que l'avaluació ha de permetre crear un proces de reflexió i aprenentatge pels alumnes. Per exemple, comentar un exercici entre tots, tot fent que la resposta correcta la trobin entre ells mitjançant un debat o diàleg, o fer una auto-avaluació mitjançant una pauta, però on hagin d'explicar perquè ho tenen malament de manera que puguin reflexionar durant una estona.

Així doncs..... què és llegir i escriure?

Doncs bé, llegir és molt més que saber descodificat perquè, de fet, saber llegir no significa saber descodificar sinó que saber llegir significa que, a més a més de descodificar entens allò que estàs llegint, és a dir, ho comprens. 

Llegir, també, és un procés d'interacció entre el lector i el text en un context determinat, ja que és el lector qui construeix el sentit del text. I tot això, depèn de l'objectiu i la manera com enfoquem la lectura, és per aquest motiu, que molts cops agafem un llibre que no ens acabem llegint en aquell moment, però que al cap d'un cert temps, el tornem agafar i ens agrada molt. Això és un exemple clar que l'objectiu del lector importa i la motivació i està implicada, ja que et text no ha canviat, segueix sent el mateix, en canvi el lector sí que ha canviat. 

Així doncs, podem veure clarament que la interacció entre el lector i el text és important que sigui bona i adequada, ja que sinó el lector abandonarà el llibre. També, hem dit que llegir no és descodificar sinó comprendre. Aquest punt és molt important i, a l'aula el podem treballar molt bé. Per poder-lo treballar cal que ens plantegem bones preguntes, és a dir, preguntes que facin pensar, raonar i reflexionar als alumnes, preguntes que els facin opinar i saber decidir. Hem de deixar de fer exclusivament preguntes on la resposta la podem trobar rellegint el text, no dic que les haguem de treure ja que ens poden ser útils perquè sàpiguen cercar una informació, però no hem de fer-ne abús, ja que tot amb abús és dolent.

Per tal que els nens sàpiguen com redactar una pregunta, però, falta que sàpiguen escriure!

Escriure, doncs, és un procés mitjançant el qual es produeix un text escrit significatiu, és a dir, escriure no tracta de saber reproduir lletres, sinó que saber escriure significa saber com s'ha d'escriure un determinat fet, en un determinat format.

Per aprendre a escriure, el més important és saber planificar bé què vull escriure, saber com es redacta i quan ho tinguem redactat, cal saber revisar-ho. Els mestres molts cops només ensenyen a redactar mitjançant la cal·ligrafia, però també cal ensenyar a planificar, a redactar textos diferents i amb sentit, que siguin significatius per ells, i finalment, cal ensenyar a revisar un text. Revisar no és esborrar allò que hi havia i escriure-ho de nou, a vegades revisar és posar algun signe de puntuació o no fe res, rellegir i estar convençut del que s'ha posat.

Llegir i escriure són dos processos llargs d'aprendre, no es pot pressionar a cap nen que ho faci en un cert temps, cada nen és diferent.