Currículum i Llengües

El currículum, amb les seves virtuts i els seus defectes, ajuda i guia els mestres perquè aquests, es facin una idea de com impartir les llengües.

Primer de tot, ens diu que les llengües s'aprenen en l'ús social i que són les necessitats pragmàtiques de la comunicació les que orienten i afavoreixen l'assentament del codi en els alumnes. Per tant, ens està dient que per aprendre una llengua cal crear una interacció social entre els alumnes que els obligui utilitzar-la. De manera que ja no serveix ensenyar només les normes i saber-les aplicar, tot i que també s'ha de fer, sinó que a més a més, cal crear contextos d'aprenentatge on els alumnes hagin d'utilitzar i reflexionar sobre les estratègies lingüístiques i comunicatives per resoldre un problema plantejat prèviament.

En segon lloc, cal tenir en compte la llengua de l'alumnat, en especial de l'alumnat immigrant. Per exemple, si fomentem espais on qualsevol alumne ha de parlar en català, en cas que aquest no en sàpiga haurà de buscar estratègies lingüístiques i de comunicació per entendre i poder comunicar-se amb la resta d’alumnat. Així doncs, el fet d'haver d'espavilar-se tot sol ajuda, realment, a l’alumne a aprendre una llengua ja que ha de fer esforços per aconseguir alguna cosa que vol i li interessa, ho necessita. És per això, que moltes vegades sentim que ens recomanen marxar a un país estranger per consolidar i aprendre una llengua.

A continuació, també ens parla dels recursos TIC. Aquests haurien de permetre als alumnes organitzar, aplicar i presentar la informació, també es poden utilitzar per ensenyar i aprendre a llegir i escriure, tant de forma individual com col·lectiva i, fins i tot, les TIC podrien ser útils per aprendre a comunicar i publicar informació essencial per un públic determinat. Per fer tot això, cal dominar mínimament el tema ja que si no es sap fer un bon ús de les TIC o els alumnes ho dominen més que el professorat, pot ser un complet caos i una pèrdua de temps.

Finalment, ens parla de l'avaluació com a eina d'aprenantatge, no com a eina sancionadora. L'avaluació hauria de ser útil per aprendre i millorar dels errors, però no hauría de desmotivar l'alumnat a estudiar, no hauría de servir per valorar aquells que són intel·ligents i desvalorar la resta, etc. L'avaluació és una eina que tenim els professors que pot ser molt útil i profitosa pels alumnes sempre i quan la sàpiguem utilitzar bé. Amb això vull dir que l'avaluació ha de permetre crear un proces de reflexió i aprenentatge pels alumnes. Per exemple, comentar un exercici entre tots, tot fent que la resposta correcta la trobin entre ells mitjançant un debat o diàleg, o fer una auto-avaluació mitjançant una pauta, però on hagin d'explicar perquè ho tenen malament de manera que puguin reflexionar durant una estona.

Així doncs..... què és llegir i escriure?

Doncs bé, llegir és molt més que saber descodificat perquè, de fet, saber llegir no significa saber descodificar sinó que saber llegir significa que, a més a més de descodificar entens allò que estàs llegint, és a dir, ho comprens. 

Llegir, també, és un procés d'interacció entre el lector i el text en un context determinat, ja que és el lector qui construeix el sentit del text. I tot això, depèn de l'objectiu i la manera com enfoquem la lectura, és per aquest motiu, que molts cops agafem un llibre que no ens acabem llegint en aquell moment, però que al cap d'un cert temps, el tornem agafar i ens agrada molt. Això és un exemple clar que l'objectiu del lector importa i la motivació i està implicada, ja que et text no ha canviat, segueix sent el mateix, en canvi el lector sí que ha canviat. 

Així doncs, podem veure clarament que la interacció entre el lector i el text és important que sigui bona i adequada, ja que sinó el lector abandonarà el llibre. També, hem dit que llegir no és descodificar sinó comprendre. Aquest punt és molt important i, a l'aula el podem treballar molt bé. Per poder-lo treballar cal que ens plantegem bones preguntes, és a dir, preguntes que facin pensar, raonar i reflexionar als alumnes, preguntes que els facin opinar i saber decidir. Hem de deixar de fer exclusivament preguntes on la resposta la podem trobar rellegint el text, no dic que les haguem de treure ja que ens poden ser útils perquè sàpiguen cercar una informació, però no hem de fer-ne abús, ja que tot amb abús és dolent.

Per tal que els nens sàpiguen com redactar una pregunta, però, falta que sàpiguen escriure!

Escriure, doncs, és un procés mitjançant el qual es produeix un text escrit significatiu, és a dir, escriure no tracta de saber reproduir lletres, sinó que saber escriure significa saber com s'ha d'escriure un determinat fet, en un determinat format.

Per aprendre a escriure, el més important és saber planificar bé què vull escriure, saber com es redacta i quan ho tinguem redactat, cal saber revisar-ho. Els mestres molts cops només ensenyen a redactar mitjançant la cal·ligrafia, però també cal ensenyar a planificar, a redactar textos diferents i amb sentit, que siguin significatius per ells, i finalment, cal ensenyar a revisar un text. Revisar no és esborrar allò que hi havia i escriure-ho de nou, a vegades revisar és posar algun signe de puntuació o no fe res, rellegir i estar convençut del que s'ha posat.

Llegir i escriure són dos processos llargs d'aprendre, no es pot pressionar a cap nen que ho faci en un cert temps, cada nen és diferent.

LECTURA

Llegir no és només descodificar, també és saber què estem llegint, és a dir, saber si estem llegint la llista de la compra, una narració, un anunci publicitari, etc.

Un infant comença a aprendre a llegir quan imita a un adult, quan agafa un text i intenta oralitzar-lo, se'l posa davant i parla, tal i com si estigues descodificant-lo tot i no fer-ho.

Des d'un principi els infants no saben, ni són capaços d'identificar les grafies, tot i que sí que identifiquen els logos. És una etapa on imiten l'acte de llegir dels adults i són capaços de distingir el text de la il·lustració.

Durant aquesta etapa, anomenada Logogràfica, hem d'ajudar als alumnes a no perdre aquest interès que tenen per la lectura, els hem d'animar i motivar perquè tot i que no sàpiguen què llegeixen, ni tan sols ho entenguin, tinguin ganes d'agafar un llibre i mirar-lo, intentar descodificar-lo i intentar llegir-lo. Per fe-ho, cal que mostrem interès quan agafen un llibre, els fem preguntes sobre què llegeixen encara que no ho sàpiguen respondre bé, fins i tot els podem ajudar i ensenyar a començar a descodificar.

Tot i això, el més important no és ensenyar a descodificar, sinó que és més important ensenyar a llegir. És a dir, està molt bé que als nens al veure una paraula sàpiguen pronunciar-la, però és més important que sàpiguen interpretar-la i entendre-la, crear-se una imatge del que llegeixen o ser capaços de posar-ho en un context determinat.

L'ESCRIPTURA

Els infants comencen aprendre a llegir i a escriure des de ben petits, de fet no els hem de subestimar, com més petits són els infants, més ganes tenen de descobrir el món i aprendre. A més a més, els nens són com esponges a l'hora d'aprendre, però no per aquest motiu els hem d'atabalar i voler que aprenguin un munt de coses noves de cop, perquè, de fet, l'aprenentatge és contínuo al llarg de la vida i els infants començen a aprendre a llegir i escriure a partir del moment en que interactua amb un adult.

Saber escriure és un món molt complex, però aprendre a escriure encara ho és més. Per ensenyar a escriure s'han de tenir en compte moltes coses, però de totes, la més important és que als inicis de l'escriptura els alumnes els deixem escriure en ortografia natural, no els hi podem dir que està malament ja que escriuen tal i com ells creuen que sona la paraula. Evidentment, sí que se'ls ha de corregir i se'ls ha d'ajudar a que arribin a escriure correctament, però això no es fa dient-li "Això està malament, no és així, és d'aquesta manera" o bé, tampoc és correcte, corregir-ho nosaltres a sobre de les seves paraules o text, amb un color diferent, i no explicar-els-hi. Tornar un text corregit sense explicar les faltes no té cap mena de sentit. Per poder aprendre cal fer un reforç positiu d'allò que fan bé i cal que entenguin què han fet malament per tal de millorar partint d'aquesta base.

Durant l'aprenentatge de l'escriptura passem per 5 fases diferents en un moment diferent. Tot depen de la maduresa de cada alumne, de la socialització de casa, entre d'altres aspectes també importants que fan que cada alumne tingui un ritme d'aprenentatge diferent. És més, mai en una classe ens trobarem que tots els alumnes porten el mateix ritme d'aprenentatge. Cada alumne és diferent i és mou per un món diferent, tot això influeix molt en el seu aprenentatge.

ALFABETITZACIÓ

Vivim en un món on l'alfabetització és molt important ja que estem constantment llegint, escrivint o parlant. Quan anem pel carrer llegim rètols, pancartes, anuncis,..., quan mirem el mòbil també llegim o escrivim missatges, quan anem a comprar, quan mirem l'ordinador, quan conduïm, i en moltes altres situacions de la nostra vida quotidiana necessitem saber comunicar-nos.

Degut això, una de les principals funcions que té l'escola és formar i preparar persones perquè actuïn de manera competent en la societat on vivim. L'escola ha de donar i facilitar les eines perquè els alumnes siguin capaços d'aprendre a viure en una societat canviant, és a dir, la nostra societat. Una societat on constantment rebem i donem missatges, ja siguin orals o per escrit, per això és tant important treballar amb els nostres alumnes la lectura, l'escriptura i l'expressió oral.

Hi ha moltes maneres de treballar aquests tres aspectes. La típica manera i més tradicional per treballar-ho, la qual s'ha dut a terme durant molts anys, es basa en la repetició avorrida i sense sentit de les grafies fins el dia que ens comencen a sortir igual que la grafia de l'exemple, exposicions de temes diversos i a vegades incoherents amb el temari que s'està donant i també, la típica lectura d'una història que amb sort és divertida, però de la qual n'acabem fent una fitxa tècnica, avorrida i sistemàtica.

Actualment, com que la societat ha canviat i les necessitats de les persones també, la manera de treballar la lectura, l'escriptura i l'expressió oral, per sort, en bastants casos ha canviat o està canviant. En comptes de aprendre a escriure a partir d'un text sense sentit, aprenen a escriure partint dels seus noms, normalment el nom propi de l'alumne i després els noms dels companys de la classe i/o els familiars. Més tard passen escriure frases significatives per ells, com per exemple escriure el temps que fa avui o bé, escriure quantes persones han vingut a classe, quantes es quedaran a dinar i quantes estan malaltes, etc.

Cada professor ha de buscar noves estratègies i diferents maneres per poder arribar al màxim d'alumnes possibles, sense fer que avorreixin la matèria ni ho trobin inútil. Els professors hem de procurar que els nostres alumnes siguin alfabetitzats i no pas "illetrats", és a dir, els professors han d'ajudar-los a trobar el plaer d'escriure,  i el plaer de llegir.

No té sentit obligar als nens a llegir una bona pila de llibres perquè practiquin la lectura i la comprensió lectora perquè després, acaben sortin alumnes illetarts tal i com diu Ferreiro en el seu article. Un bon professor el que ha de buscar és que els nens mostrin interès per la lectura, que trobin llibres que els agradin i apassionin, que tinguin ganes que no s'acabi el llibre, que es quedin amb ganes de continuar llegint un cop l'han acabat. Per això no tots els alumnes han de llegir el mateix llibre, ja que cada alumne és diferent i té gustos diferents.